El BOE ha publicat aquesta setmana el Reial Decret-Llei 1/2023, del 10 de gener, de millora de la protecció social d’artistes — popularment conegut com a “l’Estatut de l’Artista”. L’Estatut de l’Artista és un conjunt de mesures disperses en la normativa laboral, tributaria i de la Seguretat Social que té com a objectiu dignificar la situació professional de creadors, artistes i altres professionals de la cultura, tots ells treballadors d’un mercat on malauradament són habituals la discontinuïtat laboral, la precarietat econòmica i la impossibilitat de compatibilitzar l’activitat laboral amb la pensió de jubilació.
L’Estatut de l’Artista és una reclamació històrica del sector de la música en viu —i de la cultura en general— que ens aproxima a l’establiment d’un marc legal que, per una banda asseguri el dret fonamental dels treballadors de l’àmbit a tenir les condicions necessàries per al desenvolupament de la nostra activitat, i per l’altra, apropi la reglamentació actual a la realitat professional del sector.
Les principals novetats afecten al contracte de duració determinada per a activitats musicals, es crea una nova prestació d’atur que té en compte la intermitència de la professió, i augmenta la compatibilitat de la prestació per jubilació. També destaquen els beneficis directes: la gran novetat és que es redueix a 180 dies durant els últims sis anys el període de cotització mínim per tal de poder cobrar l’atur; pel que fa als creadors jubilats, podran cobrar la pensió sense detriment de rebre altres ingressos.
A continuació presentem amb més de detall les principals novetats incloses al Reial Decreto-llei 1/2023:
La nova prestació contributiva per l’atur específica per a artistes i professionals subjectes a la relació laboral especial del RD1435/1985
S’introdueix una nova prestació especial pels treballadors que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com aquells que realitzen activitats tècniques i auxiliars. Aquesta prestació s’adapta a la situació d’intermitència i resultarà compatible amb altres ingressos derivats dels drets de propietat intel·lectual i d’imatge.
Davant la situació d’inactivitat, caldrà haver cotitzat un mínim de 60 dies en els darrers 18 mesos, i acreditar 180 dies d’alta en la Seguretat Social (abans s’exigien 360 dies) per prestació de serveis en l’activitat artística en els darrers sis anys a la situació legal d’atur. La prestació tindrà una duració de quatre mesos i una dotació de fins al 100% del IPREM.
Millora de la protecció social dels artistes amb baixos ingressos integrats en el RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms)
Per a autònims amb ingressos iguals o inferiors a 3.000€ anuals, s’estableix una base de cotització mensual reduïda de 526,14€ —que suposa una quota mensual de 161€—, així com s’obre la possibilitat de sol·licitar que l’ingrés de les quotes de la SS sigui trimestral, en comptes de mensual.
El Govern ha previst també una reducció dels tipus de retenció a compte del IRPF per a artistes i altres professionals de la indústria. El càlcul, que té en compte els rendiments de treball i els rendiments d’activitat (inclosos els drets d’autor), s’aplicarà sobre rentes inferiors a 15.000€ anuals amb una deducció que passa del 15 al 7%; també es contempla una rebaixa del tipus d’IRPF dels contractes artístics de duració inferior a un any del 15 actual al 2%, una mesura que podran gaudir sobre tot els figurants o reforços d’orquestres i corals.
Compatibilitzar l’exercici creatiu i artístic amb la jubilació
Finalment, destaquem la novetat en la norma sobre la compatibilitat de la pensió de jubilació contributiva amb l’exercici de l’activitat artística i de creació. Aquells professionals jubilats podran seguir cobrant la seva pensió tot i estar rebent ingressos generats per la seva activitat, tals com els ingressos per drets d’autor i d’imatge com els ingressos procedents d’activitats relacionades (per exemple, conferències, presentacions, etc.) Així mateix, els beneficiaris de pensions no contributives podran cobrar altres rendiments sempre i quan no es superi el llindar fixat pel salari mínim interprofessional (actualment de 14.000€ anuals).
A més de les noves normatives, el Reial Decret a previst la creació de dues comissions de treball interministerials que han de continuar desenvolupant les negociacions de l’Estatut de l’Artista en els camps de la Seguretat Social i les malalties professionals:
Grup de treball dedicat a l’estudi i impuls de mesures de reconeixement de la intermitència en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social dels artistes i treballadors autònoms de la cultura.
Comissió per a impulsar l’avaluació i reconeixement de determinades malalties professionals derivades de les activitats específiques del sector cultural.
L’Estatut de l’artista és el resultat d’una feina col·lectiva, pacient i constant d’estudi i revisió de la nostra legislació; és la resposta a les demandes principals del sector i a les constants reunions i reivindicacions dirigides als representants polítics per tal de que es reconegués i comprengués la realitat del sector. Recordem que la necessitat d’elaborar un Estatut per als treballadors de la cultura estava en els programes electorals dels principals partits polítics des de desembre del 2015.
Tanmateix aquestes mesures que redueixen la pressió de musics i productors arriben amb anys de retràs — quan la pandèmia va posar en pausa tota l’activitat musical i de producció, amb la suspensió de concerts i espectacles, estudis de gravació i locals d'assaig tancats, i escenaris desmuntats i endreçats— i es situa encara lluny de les legislacions específiques de països com França i Alemanya, els quals tenen mesures de protecció dels treballadors del mercat cultural davant situacions d’inestabilitat.