L'Associació ARC i Enderrock presenten el balanç anual del sector musical als Països Catalans en la presentació de l'Anuari de la Música 2024
_____________
L’Anuari de la Música és una publicació que edita des de fa més de 20 anys l'Associació conjuntament amb el grup Editorial Enderrock. Enguany, la presentació d'aquest balanç del sector es presenta avui, dijous 25 de juliol a les 12 h en roda de premsa des de la sala Ramón Muntaner de la seu de la SGAE a Barcelona.
El doble tema central desenvolupa els desafiaments d'una nova escena emergent i d'una llengua i cultura que necessita eines per garantir el seu futur
En l’acte han participat la presidenta d’ARC, Raquel Bassas, el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Edgar Garcia i el Regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé .
La roda de premsa també ha comptat amb la participació de representants de l’Acadèmia Catalana de la Música i altres associacions sectorials de la indústria com l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), l'Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans (APECAT), a més d’entitats sectorials com AIE, SGAE i Plataforma per la Llengua, i membres de les diverses associacions.
L’edició del 2024 compara les dades econòmiques aportades per empreses, entitats i institucions del sector musical català. L'edició d'enguany recull els desafiaments d'una nova escena emergent, d'una llengua i cultura que necessita eines per garantir el seu futur o d'una intel·ligència artificial que pot capgirar el món.
200 Milions de facturació el 2023
Les dades de la indústria catalana del directe asoleixen una altra xifra rècord de facturació, que arriba als 200 milions d’euros, la qual cosa representa un creixement sostingut del 7% respecte al 2022. A més, s’ha consolidat l’augment extraordinari de públic de l’any anterior i el 2023 han augmentat els concerts (+3%) i sobretot els espectadors (+23%). D'altra banda, s'observa com en el sector, reforçat per l'activitat de la postpandèmia, han arrelat les empreses 360º.
La indústria del directe comptabilitza un nou rècord històric de facturació, i les sales, auditoris i teatres augmenten en públic i en nombre de concerts
També es destaquen les conseqüencies del nou model festiu de les festes majors i altres programacions públoques del territori. Aquesta tendència ha provocat que els grans festivals i festes majors es reparteixin el públic. Observem com la xifra d’assistents als esdeveniments privats de pop-rock als Països Catalans ha registrat la mateixa xifra del 2023, amb un lleuger descens del 2%. La cinquantena de principals festivals han congregat 2,8 milions d’espectadors, amb una caiguda del 7%, que s’ha vist compensada pel creixement de públic a festes majors amb un 15%.
La presència femenina als principals festivals catalans ha assolit el 45%, igual que el 2022 quan la paritat va ser la més alta de la història, tot i que la dada desglossada ha registrat una caiguda dels grups liderats per dones en favor dels mixtos. Pel que fa a la llengua, després de la reculada del darrer any, s’han recuperat en part els cartells catalans (33%) i en català (18%), amb xifres similars al 2019.
L’auge dels artistes emergents obliga a repensar el sistema
Després de la pandèmia ha irromput una generació d’artistes joves de pop urbà –les bandes de rock han deixat de ser mainstream–, que s’han donat a conèixer a través de les xarxes socials i les plataformes de streaming, i d’aquí han saltat a festivals. Tot i que la programació d’artistes emergents als principals festivals catalans es situa en el 33%, la desaparició dels circuits per foguejar-se a les sales de concerts i la manca d’un acompanyament a les empreses del sector han obligat a repensar noves eines de suport a l’escena.
Es destaca que la contractació d’artistes novells recau en només quatre noms, que són la punta de l’iceberg de l’emergència: The Tyets, Figa Flawas, Julieta i Mushkaa. Per l'altra banda les veus de la indústria detecten una tendència en les programacions municipals, que tendeixen a copiar el model dels festivals en dimensió i continguts, provocant un embús en la promoció dels emergents, que històricament trobaven en les festes majors un aparador inicial.
Les polítiques públiques són insuficients, i l’homogenització de l'escena no facilita la creació de públics
L'aposta de l'associació és la creació d'un circuit km 0 on les bandes emergents puguin actuar, facilitant-los així la inserció en el panorama musical; un circuit que alhora serà plataforma per a noves formes d’expressió i per fomentar la creació de nous públics, gràcies a l'aportació de noves perspectives a la música.
25 anys d'incompliment: La Llei del 25%
La no aplicació de la quota de música en català del 25% a les ràdios, establerta ara fa 25 anys per la Llei de Política Lingüística del 1998, ha provocat que els autors, intèrprets i discogràfiques que editen en català hagin deixat de percebre més de 200 milions d’euros en concepte de drets de comunicació pública.
Tot i que en els darrers sis anys la major producció de música mainstream en català ha permès augmentar del 5,8% al 7,6% la presència mitjana de cançons en català a les emissores musicals, les pròrrogues generalitzades concedides pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) han menystingut l’esperit d’una iniciativa popular.
La legislació –impulsada per l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana (ACIC) i presentada pel PSC– va ser aprovada per majoria absoluta parlamentària i té el suport de tot el sector musical català, i finalment podria fer-se d’obligat compliment aquesta tardor.
Podeu llegir el resum complert de l'Anuari de la Música 2024 i descarregar-vos la publicació en el següent enllaç.
[Textos extrets de la nota de premsa i notícia elaborada pel Grup Enderrock Edicions SL]
________________________________________
Comentarios